Era el dia de tots sants, aquella nit, era Halloween, ja quasi havia passat un any de la mort de la Po, Tinky Winky va ser declarat no-culpable, però ara era un dels teletubbies més temuts de tot el país. Aquell any, els teletubbies es disfressarien d'una cosa molt horrorosa, la més horrorosa que mai no havia existit en aquell indret... Ara a més a més, ja no es podia queixar de que es disfressessin d'ella, la Po.
Al matí, la Laa-laa, en Dipsy i en Tinky Winky van anar al cementiri d'assassins (Teletubbielàndia és un lloc tant modern que si ets un assassí t'enterren en un lloc diferent) a visitar la difunta germana de l'últim. Va anar-los-hi força bé, aquell dia. A les cinc de la tarda van quedar tots tres per tan de preparar un pastís en forma de Po, que feia por, per tal de que aquella nit, a la festa que havien muntat tot sigués sobre la Po.
Per fi va arribar l'hora, eren les onze de la nit, es localitzaven a casa seva juntament amb trenta convidats, tots vestits de Po. Volien passar la nit al cementiri al costat de la tomba d'aquesta, però abans d'anar al lloc on eren els assassins morts, van sopar de valent i fins i tot es van acabar el pastís en forma de Po, que era de mida real.
Ja arribaven al cementiri i alguns es dispodaven a dormir sobre la tomba de l'assassina assassinada, i quan Tinky Winky li va anar a desitjar la bona nit a Dipsy es va sentir un soroll molt lleu:
-Aaaargh!- tots els teletubbies vestits de Po s'escandalitzaven - Aaaargh!
En aquell moment, els dos teletubbies que estaven just al damunt de la tomba es varen enfonsar terra endins i d'allà en va sortir la vertadera Po.
CONTINUARÀ, o potser no...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada